Confirmacions
22 d'octubre 1994

Beveu de la font de l'Esperit

Confirmació 1994.jpg (91123 bytes)

MANIFEST

Ara fa uns anys, quan vam obrir els ulls per primera vegada, vam veure que no estàvem sols, sinó que al nostre voltant tot de petites gotes com nosaltres seguíem un mateix camí formant una densa pluja. Era el principi d'un viatge incert.

Algunes gotes es van perdre abans d'arribar a terra, altres s'aturaren per sempre a la fulla d'algun arbre o formaren bassals aillats. A nosaltres, però, la forma del vent ens va empènyer avall per l'aire, i sense adonar-nos-en vam veure'ns immerses en un rierol que s'escolava entre les roques cercant el mar. L'aigua del riu era impacient i bulliciosa i en submergir-nos vam sentir l'escalfor de les altres gotes molt a prop nostre. Significava l'inici de la nostre vida cristiana, el bateig. Hi haviem anat a parar sense saber com, érem gotes menudes i transparents i el corrent ens arrossegava. Vam conèixer altres gotes amb qui ens sentíem unides per la complicitat; compartíem el mateix desig de seguir un dur camí on corrents contraris feien desviarnos.

Aviat ens trobàrem davant un primer salt d'aigua que calia superar. No teníem altra alternativa, havíem avançat molt des del curs alt del riu però la nostra infantesa no havia estat deixada enrera. Vam decidir-nos i agafant-nos a la mà que ens allargaven altres gotes de davant nostre, vam saltar. Començávem a participar de l'Eucaristia.

Després d'aquell pas vam perdre de vista moltes gotes que havien fet camí amb nosaltres fins aleshores. Algunes van filtrar-se en corrents subterranis o es van deixar portar per altres corrents. Nosaltres vam seguir, cada cop amb més fermesa, esdevenint un lleuger torrent que s'anava apropant al mar.

Ara, peró, ens trobem davant una immensa cascada. Ara ens toca a nosaltresdecidir si volem fer o no aquest salt. En un dia com avui, totes nosaltres agralim aquella força inicial que ens va fer entrar al riu de la fe i, conscients del què volem, reafirmem el nostre compromís. Ara bé, veiem que el més important no és el salt sinó la caiguda: no volem ser un esquitx que es perd damunt l'herba o que es queda arraconat a la riba. Volem seguir endavant, amb l'ajut de les altres gotes, fent-nos cada dia més clars i transparents i formar tots un doll d'aigua que algun dia arribi al mar, a Jesucrist.

Cada un de nosaltres és una gota que des de ¡'entrada al rierol ha aprés moltes coses i tots hem travessat diferents paratges. Cadascun tenim el nostre propi color, som independents, peró una gota sola no és res, necessita les altres per formar una pluja, una font.

Marta Roman Nin
Toni Serrano Pasqual
Samanta Vega Díaz
Jordi Ferrer i Fontanet
Andrés Alarcón i Navarro
Glória Miranda i Amades
Silvia Colet i Dot
David Gallegos i Manzanares
Mª Carmen Serrano i Palomo
Ramón Duque i Toral
Laura Paredes i Compán
Yolanda Porcel i Tejido
Célia Castañeda i Serrano
Maribel Cabrerizo i Espejo
Ester Ribas i Bonastre
Natalia Ruiz i Bouché
Ana Mª Bravo i Rodriguez
Montserrat García de Dios
]sabel Grau i Miró
Sónia Martín i Marsá
Caterina Riba i Sanmartí
Maria Eril i Rius
Inocencia Pérez i López